El darrer estudi actuarial encarregat per la CASS i basat en dades del 2020 va xifrar en 7.000 milions d’euros la quantitat compromesa en el pagament de les pensions futures. El fons de reserva actual de jubilació va tancar el mes de març amb només 1.725 milions d’euros. Una part important d’aquesta diferència, de 5.275 milions d’euros, s’ha originat a causa d’un reconeixement de les pensions públiques sense haver tingut en consideració l’augment de l’esperança de vida al llarg dels anys. Aquest fet evidencia la necessitat d’una reforma del sistema de les pensions de jubilació per tal que es puguin complir els compromisos assumits.
Elisabeth Warren, reconeguda experta en insolvència de la Universitat de Harvard i senadora dels Estats Units, ha dedicat dues dècades a la investigació en matèria financera. En col·laboració amb la seva filla Amelia, va presentar el 2006 la seva obra All your worth: The ultimate lifetime money plan. En aquest llibre, Warren ens introduïa a la regla del 50/30/20, una proposta de gestió de les finances personals. Segons Warren, el 50% dels nostres ingressos mensuals haurien de reservar-se per cobrir les necessitats bàsiques; el 30% s’haurien d’assignar a despeses que, si bé no són estrictament necessàries, millorarien significativament la nostra qualitat de vida, i, finalment, el 20% restant s’hauria de destinar a objectius financers, com és l’estalvi.
El principi de la diversificació en les inversions ens empeny a escollir diferents opcions, en comptes d’una de sola, amb l’objectiu de minimitzar els nostres riscos. En l’àmbit de la jubilació podem diversificar a partir de la teoria dels tres pilars, aquella que estableix les tres fonts del finançament de la nostra jubilació. El primer pilar el presideix la Seguretat Social; el segon, la previsió en l’empresa, i el tercer, la previsió individual. És en aquesta darrera opció on tots nosaltres podem ser més proactius per tal de mantenir la nostra capacitat adquisitiva a partir de la jubilació: l’estalvi recurrent en el temps.
Aquest estalvi el podem generar seguint diferents criteris. En primer lloc, aplicant un criteri de responsabilitat que vetlli per un desenvolupament econòmic que satisfaci les necessitats del present. En segon lloc, amb un criteri d’equilibri que aconsegueixi garantir l’estabilitat entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social. Si triem aquests plantejaments estarem basant-nos en criteris de sostenibilitat.
La volatilitat dels mercats és un altre factor que cal tenir en compte quan decidim rendibilitzar la guardiola que estem generant. Entendre correctament què ens ofereixen ens permetrà escollir el producte que més s’adigui amb les nostres necessitats. Escollir el producte que s’ajusti al nostre perfil de risc serà clau a l’hora de disminuir les nostres preocupacions. Alguns productes actuals ens garanteixen les rendibilitats que ofereixen i ens donen una tranquil·litat addicional en un entorn de mercats financers amb oscil·lacions.
Al marge de les cobertures públiques, es fa necessari que cadascú de nosaltres siguem proactius a l’hora de vetllar per la nostra independència econòmica del futur. És important preveure invertir, d’una manera recurrent en el temps, una part dels nostres ingressos actuals per tal de poder-ne disposar més endavant. Cal escollir com volem fer-ho, mirant de rendibilitzar aquests estalvis amb responsabilitat; fixant-nos en quins productes ens ofereix el mercat, i ajustant-nos al perfil de risc que tenim. Tot plegat requereix una anàlisi reposada que ens permeti seleccionar la millor opció d’acord amb la nostra realitat i els nostres valors. D’aquesta manera podrem tenir el convenciment que vam escollir correctament quan vam contractar el producte.
Article publicat al Diari d’Andorra 09.05.2024