La oportunidad de los mercados privados en un entorno de tipos elevados

Els mercats privats cada vegada estan agafant més força en totes les converses amb inversors. La pujada de tipus d’interès que veiem ha desencadenat la necessitat de buscar alternatives als actius tradicionals per obtenir rendibilitats que permetin als inversors complir els seus objectius financers. En aquest article, ens centrarem en la forma que considerem més eficient d’accedir als mercats privats i, en concret, al private equity, és a dir, la inversió en companyies privades que no cotitzen a la borsa.

Durant l’última dècada i mitja, hem viscut una època sense precedents als mercats financers. Després de la crisi financera global de 2008, el Banc Central Europeu (BCE) va començar a abaixar el tipus d’interès de referència amb l’objectiu de minimitzar els danys en l’economia de l’eurozona. A la crisi financera global la va seguir la crisi de l’euro, i un cop el BCE va situar els tipus d’interès inclús en terreny negatiu, el 2015 va anunciar altres mesures expansives de política monetària amb l’objectiu principal de tornar al camí del creixement econòmic.

Al llarg d’aquest període, els inversors no tenien tanta necessitat de prestar atenció a les valoracions dels actius perquè el sistema estava inundat de liquiditat. Tant era així, que els diners en circulació en l’economia es van duplicar en el període comprès entre 2015 i 2022.

En tot aquest temps, els estalviadors invertien en actius tradicionals, com ara la renda fixa i la renda variable, arrossegats pel corrent TINA (de l’anglès There Is No Alternative o “no hi ha alternativa”) però, a més, la realitat és que ha estat un actiu rendible aquest temps en termes generals, entre altres raons, per la liquiditat que inundava el sistema.

Una vegada superada la crisi de la COVID-19, va arribar la guerra d’Ucraïna i la inflació va començar a repuntar amb força. El BCE no va tenir cap altra opció que apujar els tipus d’interès amb força i la valoració dels actius va començar a ajustar-se.

D’aquest amanera, els bons sobirans, que feia gairebé set anys que tenien unes rendibilitats que fregaven gairebé el zero, s’han tornat un actiu atractiu per als inversors. Un clar exemple d’això és la rendibilitat de la lletra del tresor espanyol a tres mesos, que supera el 3,5 % segons les dades de l’última subhasta d’octubre.

La realitat en aquests moments continua sent complicada per als inversors d’actius tradicionals. Si bé els bons estan tornant a oferir rendibilitats interessants, la inflació és en molts casos superior a aquestes rendibilitats i segueix reduint els estalvis dels inversors en termes reals. A més, la tradicional cartera 60-40, composta per un 60 % de renda variable americana i un 40 % de bons del tresor estatunidenc a 10 anys, va tenir el 2022 una rendibilitat negativa, propera al -18 %.

Donades aquestes circumstàncies, estem tornant a viure aquell corrent TINA del qual parlàvem, però amb les valoracions en alguns actius molt més ajustades. Això provoca, aquest cop, que l’única alternativa per als inversors sigui buscar altres tipus d’actius amb els quals puguin obtenir rendibilitats que els permetin superar la inflació i complir els seus objectius.

Com avançàvem, un tipus d’actiu que millora el binomi rendibilitat-risc en la majoria de les carteres dels inversors en el llarg termini són els mercats privats. No és casualitat que la demanda per part dels inversors en aquests actius estigui creixent any rere any. Els actius de capital privat gestionats el 2021 ascendien a més de cinc bilions de dòlars dels EUA i, segons el proveïdor de dades financeres Preqin, aquesta xifra es duplicarà el 2026.

Una de les formes més eficients d’accedir al private equity és la inversió a través d’un fons de fons. Aquest tipus de vehicle ofereix a l’inversor accés a una cartera de diversos fons, la qual cosa afavoreix la diversificació i dona accés a fons generalment inaccessibles per a la majoria dels inversors.

L’èxit en les estratègies de private equity depèn, en gran mesura, de la capacitat d’identificar els millors gestors (més encara en períodes de tipus d’interès elevats), amb la dificultat que aquests gestors estrella són els més inaccessibles per als nous inversors. Per aquest motiu, comptar amb la gestió professional que ofereixen els fons de fons permet als inversors participar de les rendibilitats dels millors fons del mercat.

A més, construir i gestionar un programa d’inversió en mercats privats ben diversificat per estratègia, geografies o anyades requereix molta experiència, capital i dedicació exclusiva. Un cop més, el fons de fons ajuda els inversors a invertir en programes ben diversificats, amb una gestió professionalitzada i sense la necessitat de destinar-hi tants recursos.

No obstant això, per apropar-se als mercats privats amb èxit, l’inversor ha de comptar amb un assessorament de qualitat per emprendre una inversió en aquest tipus d’actius. Tot i que defensem que es tracta d’estratègies que milloren el binomi rendibilitat-risc en la majoria de les carteres, també cal tenir en compte que s’assumeixen una sèrie de riscos que podrien no ser adequats per a tots els tipus d’inversors.

En definitiva, l’entorn és cada vegada més complex i això fa que l’inversor tingui la necessitat de buscar classes d’actius i estratègies que complementin la seva cartera d’actius més tradicionals, com poden ser el private equity i altres estratègies dins dels mercats privats. Amb aquest propòsit, comptar amb un assessorament de qualitat i una gestió professionalitzada aportarà a l’inversor el valor afegit que precisa per complir els seus objectius financers.

Artícle publicat a Bolsamanía 31.01.2024