L’esperança de vida sempre ha estat una qualitat de la qual ens enorgullim al nostre país. És alta, i ha crescut molt en el darrer segle. Avui tenim la sort d’arribar a l’edat de jubilació amb millors condicions físiques i psíquiques i amb molts més coneixements que fa uns anys, i molts d’aquests coneixements els hem adquirit de manera autodidacta a l’empresa que ens ha acollit.
Molts som d’una generació que tot just va conèixer i es va iniciar en el món de les tecnologies de la comunicació i de la informació el darrer any d’estudis universitaris. La vida laboral ens ha posat a prova, ja que de cap manera ens podíem quedar al marge.
Ben diferent és per a les generacions més joves. Elles han nascut immerses en aquest món i els seus dits són, molt sovint, una prolongació de les tecles.
Una de les coses que ens permet la jubilació és gaudir d’un temps que ens ha mancat al llarg de la vida, i poder-lo aprofitar és una gran oportunitat per adquirir nous coneixements i fer altres activitats de què la vida laboral molt sovint ens ha privat. És un temps de creixement personal.
Jubilar-se és una oportunitat que ens dona la vida.
Sortosament hi ha diferents entitats que organitzen tota mena d’activitats perquè ens sentim més acompanyats en aquesta etapa de la vida. Afortunadament, també la medicina ha evolucionat de tal manera que avui la nostra salut és millor que la dels nostres avis a la nostra edat.
Aquest temps lliure amb què ens trobem de sobte ens pot provocar moltes sensacions segons la nostra manera de viure, de ser. Hi ha estudis que diuen que un dels factors més determinants en el procés d’acumular anys és l’actitud, l’actitud envers la vida, més enllà dels aspectes físics, com les malalties, o d’aspectes socials, com el nivell econòmic o el lloc de residència. La nostra manera de viure determina com assumim el fet de fer-nos grans.
Diuen que un dels secrets d’envellir bé és seguir tres recomanacions:
La primera, tenir cura de la nostra salut: fer exercici regularment, menjar de manera saludable i variada, descansar el temps que ens calgui, etc.
La segona es basa a mantenir els vincles socials: relacionar-nos amb els nostres familiars, cuidar les amistats, fer noves coneixences, cuidar les relacions entre iguals. També ens recomanen contribuir al món en el qual vivim. De quina manera? Doncs col·laborant amb alguna associació, fent-nos voluntaris, etc.
I la tercera, mantenir vives les nostres competències o habilitats manuals, intel·lectuals, socials, i fins i tot descobrir-nos noves aptituds.
Actitud és el que veiem en les persones que segueixen les activitats que fa més de 35 anys que duem a terme a la nostra Fundació. És una actitud activa, de veure aquest temps lliure com una oportunitat i no com un preludi de cap final. Vetllem perquè els que arriben a l’edat de la jubilació tinguin un envelliment saludable i actiu. No ens cansem de buscar noves propostes, perquè les persones més actives que arriben a aquesta fase vital trobin en les nostres activitats aquesta oportunitat de creixement personal, marcat per la convivència entre iguals i en què l’actitud és l’element principal.
Article publicat al Diari d’Andorra 19.10.2023