En l’escrit d’avui parlarem, per descomptat, de finances, però també de salut, dels diferents perfils de risc existents per portar a terme una inversió en actius financers i, si m’ho permeteu, de com podem relacionar-ho tot plegat amb la pràctica d’esports, i més concretament del món del ciclisme, tan arrelat ja al nostre país i que m’apassiona.
Us preguntareu com soc capaç de relacionar totes les premisses anteriors. Doncs bé, els que em coneixen prou bé saben que sovint m’agrada posar temes dispars en una mateixa «picadora», sacsejar-ho jo tot junt i treure’n una síntesi que crec que podria tenir sentit i es podria aplicar a la vida real.
La majoria entén i accepta que els inversors estan catalogats en quatre perfils de risc diferents. De menys a més tolerància al risc serien: el perfil conservador, l’equilibrat, el dinàmic i, finalment, l’agressiu. Les regles del joc en el món financer cada vegada donen més per fet que el principal actor, l’inversor, sempre estarà informat i serà coneixedor dels diferents actius financers que poden compondre la seva cartera d’inversions. Però, els entén en la seva plenitud? Que un client sigui del perfil de risc dinàmic o agressiu no vol dir per se que sàpiga més de mercats i que pugui invertir més o menys en productes complexos i/o difícils d’explicar i d’entendre.
Si ens centrem en l’essència, el perfil i la tolerància al risc van de bracet. És la capacitat que té l’inversor de tolerar les pèrdues, quan arribin, d’una cartera d’inversions. I aquest és el quid de la qüestió, tenir prou «estómac» per afrontar certs moments difícils del mercat com poden ser viure amb correccions de les borses mundials, afrontar fenòmens geopolítics o revoltes religioses o socials que puguin fer trontollar l’aparent normalitat controlada que estem vivint al món.
Des d’un principi, quan ens reunim amb els clients, s’acorda el perfil de risc que comentava. Aquest perfil, però, pot evolucionar, perquè cal tenir força mental i paciència per veure que les carteres d’inversió en condicions normals haurien de tenir un rendiment proporcional a la tolerància al risc. Quan arriben períodes convulsos i la majoria de mitjans de comunicació diuen que la volatilitat al mercat financer està creixent i que afecta les nostres carteres d’inversions, nosaltres, els inversors, hem de ser capaços de mantenir-les o adaptar-les si fos necessari, ja que coneixem bé els actius financers invertits i sabem, sense generalitzar, que tot actiu, quan passa la tempesta, ha de tornar al seu preu o valor real.
Doncs bé, ara, en aquest punt, entro de ple en el món de l’esport i, en concret, en el món del ciclisme.
Igual que parlem de perfils de risc, podríem parlar dels perfils o graus de pendent en percentatge que pot tenir un port de muntanya, tan habituals al Principat. Com més pendent positiu, més esforç i més capacitat pulmonar, física i, sobretot, mental, necessita el ciclista. Si això ho anem desenvolupant, igual que a l’inversor se li demana que tingui paciència en les seves inversions, l’esportista ha d’anar regulant la intensitat física i emocional quan està en plena ascensió a un port o coll com podrien ser la Gallina o la Rabassa. Per als no coneixedors, tots dos tenen pujades explosives, amb trams molt concrets que requeriran haver fet prèviament molts entrenaments físics i també mentals per ser capaços d’assolir l’objectiu i arribar a dalt del port. Tampoc no és el mateix entrenar sortint del centre d’Andorra la Vella i baixar fins a la Seu d’Urgell, una ruta molt típica entre ciclistes i que es podria extrapolar a perfils d’inversors més conservadors, que sortir de Sant Julià i pujar al port d’Envalira creuant tot el país, més adequada per a perfils dinàmics i agressius de llarg recorregut. Cada sortida té la seva particularitat, esforç i benestar físic i emocional, com també ho pot arribar a tenir una inversió en actius financers, no?
Veieu molt desgavellada la similitud? Jo crec que no del tot. Al final, si tot encaixa i els mercats financers es comporten seguint una certa normalitat, quan ens venguem o s’amortitzi un producte financer ens hauríem de sentir satisfets no tan sols en sentit econòmic, sinó també emocionalment, de la mateixa manera que un ciclista respira alleugerit quan arriba a casa i ha pogut gaudir de la sortida de principi a final gràcies a la seva preparació prèvia.
Article publicat al Diari d’Andorra 12.06.2024