Els vuit cignes negres que han provocat les caigudes més grans en borsa de l'últim segle

La teoria del cigne negre, desenvolupada pel matemàtic i científic libanès Nassim Nicholas Taleb, en referència al descobriment de cignes negres a Austràlia al segle XVII, una espècie desconeguda als països occidentals, sosté que esdeveniments extremadament rars i impredictibles poden tenir un impacte desproporcionat en el nostre món. Aquest concepte, quan s’aplica al sector financer, fa referència al fet que successos no previstos de caràcter econòmic, social o geopolític, impossibles de predir, poden desencadenar caigudes abruptes als mercats.

Creand Wealth Management, entitat especialitzada en banca privada, analitza quins han estat els principals cignes negres que han provocat les caigudes més grans en borsa al llarg del darrer segle. 

• Crac del 29 [1929]

Si parlem de cignes negres, cal parlar del Crac del 29, la caiguda més profunda que ha patit el mercat, que es va allargar 33 mesos i va portar la rendibilitat de l’índex Dow Jones un 86% per sota del màxim. La facilitat de crèdits, uns nivells alts d’endeutament dels detallistes i unes valoracions exageradament elevades, van ser els detonants que van provocar vendes massives. Un escenari que, en una setmana, va precipitar que milers de famílies s’empobrissin i que les facilitats de crèdit, fins aleshores laxes, s’endurissin i portessin a la fallida un gran nombre d’empreses que no podien fer front a les seves necessitats de circulant. La caiguda més pronunciada en una sessió es va produir el dimarts 29 d’octubre del 1929, amb un descens del 12,8%.

• Crisi de les puntcom [2000]

Amb l’arribada de la World Wide Web molts inversors van veure una gran oportunitat d’inversió i van sorgir companyies, en alguns casos tradicionals, que amb l’auge d’Internet i del comerç electrònic, presentaven models de negocis que feien servir com a base la xarxa mundial d’Internet. L’índex Nasdaq, per sobre dels 4.800 punts en ple apogeu de la bombolla, va començar a patir la caiguda d’alguns valors i va contagiar la por entre els inversors, de manera que va provocar l’inici de l’anomenat efecte 2000 de les puntcom.

En només dos anys, el mercat va perdre prop de cinc bilions de dòlars. El Nasdaq va tocar fons a l’octubre, després de caure un 78% fins als 1.114 punts. Tal com explica Gorka Apodaca, responsable d’Assessorament a Catalunya i Balears de Creand Wealth Management, “les empreses de capital risc van treure a borsa aquestes empreses sorgides de l’auge d’Internet i van incloure altes expectatives de vendes per a la seva valoració que no es van complir; cosa que va provocar una sortida en massa d’aquest tipus de companyies i la fallida de moltes d’elles”.

• Crisi financera [2008]

L’economia a escala global creixia a bon ritme l’any 2008 i res no feia presagiar les caigudes en borsa de prop del 54% que es van prolongar durant 17 mesos. Aquesta crisi es va estendre de forma global, malgrat que el seu origen és al mercat hipotecari americà, per la qual cosa també és coneguda com la crisi de les hipoteques subprime. Abans que esclatés la crisi, els bancs oferien facilitats de crèdit extremes per finançar la compra d’hipoteques a persones sense recursos (subprime). Això, unit a un procés de desregulació financera dut a terme als EUA els anys anteriors, va permetre comercialitzar aquestes hipoteques de baixa qualitat creditícia camuflada, i va derivar en una crisi de liquiditat que va propiciar un pànic borsari i una recessió profunda.

• Crisi COVID [2020]

La pandèmia mundial que va ocasionar la COVID-19 és un altre exemple de cigne negre. Va afectar el món sencer el 2020 i va provocar confinaments i tancaments a escala global. Les seves conseqüències, tant en pèrdues humanes com econòmiques, van ser devastadores. En tan sols dos mesos, els mercats van caure un 40%. Dues de les cinc caigudes més grans en borsa de la història es van produir gairebé de manera consecutiva durant els primers dies de la crisi sanitària, el 12/03/20 (-9,9%) i el 16/03/20 (-12,9%). Les conseqüències d’aquesta crisi global han estat les més importants des de la Segona Guerra Mundial.

• Dilluns negre [1987]

Cal remuntar-se 36 anys per localitzar el cigne negre que va provocar una de les caigudes més grans als mercats al llarg de l’últim segle. El 19 d’octubre de 1987, l’índex nord-americà Dow Jones es va enfonsar un 22,6% en una sola sessió, i es va volatilitzar gairebé una quarta part de la capitalització borsària. Gorka Apodaca explica que “els motius d’una correcció tan forta van ser una sobrevaloració dels actius, un petroli a l’alça i una inflació elevada, cosa que va provocar vendes massives per part d’inversors particulars i institucionals”. Les caigudes que es van produir els dies posteriors no van ser tan considerables. Es van marcar unes caigudes màximes acumulades del 28% tres mesos després. Fins i tot l’índex Dow Jones va tancar el 1987 en positiu (2,26%).

• Guerra d’Ucraïna [2022]

Tot i les tensions polítiques i el procés d’annexió de la regió de Crimea que s’havia dut a terme uns quants anys abans, no s’esperava una invasió militar a gran escala per part de Rússia. L’impacte a la borsa de l’esclat d’una guerra en ple segle XXI al cor d’Europa no va ser tan sever com la seva influència en l’àmbit geopolític, encara que les caigudes als mercats van arribar a assolir el 18% en els set mesos posteriors a l’inici de la Guerra. Les caigudes el mateix dia de la invasió es van situar al 3,7% a l’Euro Stoxx.

Tot i això, la incidència directa més gran l’hem vist en els alts costos dels combustibles i de l’energia, pel caràcter exportador de matèries primeres de Rússia.

• Atemptats de l’11-S [2001]

Al llarg de l’últim segle, també s’han viscut cignes negres l’origen dels quals estava allunyat de l’àmbit purament econòmic, però que van ocasionar un fort impacte en les borses. És el que va passar amb els atemptats terroristes de l’11-S a Nova York, que van provocar que els mercats també es tenyissin de vermell, amb caigudes en aquesta jornada del 7,1%, i un acumulat màxim de prop del 17% en un mes. L’efecte contagi va fer que també obrissin a la baixa els valors dels principals índexs europeus, entre els quals destaca el -6,6% de l’Euro Stoxx. L’altra cara de la moneda la va protagonitzar l’índex S&P 500 VIX, que va experimentar una pujada del 26,6%, explicació més que suficient de per què se’l coneix com a índex de la por.

• Brexit [2016]

L’inesperat resultat del referèndum promogut pel govern britànic per votar la possible sortida del país de la Unió Europea va provocar un autèntic terratrèmol en l’àmbit polític, social i econòmic. El suport del 52% a la sortida de la UE va generar una reacció inicial als mercats de valors i al de divises que va provocar que la borsa de Londres caigués més d’un 7% a la sessió posterior i acumulés una caiguda total del 14% en dues jornades. També va originar la devaluació més gran de la lliura mai registrada en un sol dia. Les caigudes van ser del 10% respecte al dòlar i del 7% respecte de l’euro.

Una de les conclusions que s’extreu de l’anàlisi és que els cignes negres l’origen dels quals era financer, com ara el Crac del 29, la crisi de les puntcom l’any 2000 o la crisi financera del 2008, van provocar efectes molt més devastadors per als mercats, a diferència d’altres successos amb més repercussió en l’àmbit polític i humà, com els atemptats de l’11-S o l’esclat de la Guerra d’Ucraïna, les caigudes dels quals a la borsa no van ser tan abruptes.

A més, l’efecte d’aquest tipus d’esdeveniments d’origen financer adquireix un caràcter molt més durador a llarg termini. Es van acumular caigudes a la borsa durant un període de temps molt més llarg (33 mesos en el cas del Crac del 29 o 31 mesos en la crisi de les puntcom del 2000, davant de les dues sessions de caigudes després del Brexit o els dos mesos en la crisi de la COVID-19).

Tot i que són successos de gran impacte i que, com podem comprovar, es repeteixen amb certa assiduïtat en el temps, protegir-nos dels cignes negres és complicat, atesa la seva naturalesa imprevisible. La millor manera d’estar preparats, des del punt de vista de les inversions, implica apostar per la diversificació i l’assessorament per evitar decisions precipitades en moments complicats.

Sobre Creand Wealth Management

Creand Wealth Management, entitat de banca privada del Grup Crèdit Andorrà, ofereix serveis de gestió global i de planificació patrimonial per a clients privats i institucionals, amb una gestió professional i una aposta pel tracte personalitzat i l’arquitectura oberta. L’entitat, que té oficina a Madrid, Barcelona i València, compta amb un volum de negoci de més de 3.400 milions d’euros.

Creand Wealth Management és la marca comercial de Banco Alcalá, SA.