El 2025, el mercat global de secundaris va arribar als 240.000 milions de dòlars
240.000 milions de dòlars. Aquest és el volum al què va arribar el mercat global de secundaris el 2025: un 48% més que l’any anterior, un rècord històric i la primera vegada que aquesta indústria supera la barrera dels 200.000 milions de dòlars. Per dimensionar-ho, fa poc més d’una dècada, el 2013, aquest mercat movia només 26.000 milions.
Convé explicar què és el mercat de secundaris perquè, malgrat la seva mida, continua sent un gran desconegut per a l’inversor particular. Quan invertim en un fons de private equity, deute privat o infraestructures, assumim un compromís a llarg termini —habitualment deu anys o més— amb escassa liquiditat pel camí. El mercat secundari és, precisament, el lloc on aquesta il·liquiditat troba sortida: permet a un inversor vendre la seva participació en un fons abans del venciment, i a un altre comprar-la, normalment amb descompte sobre el valor liquidatiu.
PER QUÈ HA CRESCUT TANT?
La resposta rau en l’escassetat de distribucions. L’entorn de tipus alts i un mercat de sortides alentit han fet que els fons tornin capital als seus partícips a un ritme històricament baix. Davant d’aquesta manca de liquiditat, molts inversors institucionals han recorregut al mercat secundari no tant per necessitat sinó per la gestió activa de cartera: reequilibrar posicions, reduir sobreassignacions o rotar cap a noves oportunitats. El secundari ha deixat de ser una via d’escapament per convertir-se en una eina de construcció de cartera.
DOS MOTORS: LP-LED I GP-LED
El mercat es divideix en dos grans blocs. Les operacions liderades per inversors (LP-led), en què un partícip ven la seva posició, van sumar 125.000 milions, el 52 % del total. I les liderades per gestors (GP-led) van arribar als 115.000 milions, un 53% més que el 2024. En aquest segon bloc destaquen els fons de continuació (CV, per les sigles en anglès), instruments mitjançant els quals una gestora traspassa un o diversos actius d’un fons antic a un de nou, i permet sortir a qui ho desitja i continuar acompanyant les millors companyies a qui vol quedar-s’hi. És una de les tendències més rellevants del sector.
VIGILAR EL PREU
L’apetit comprador és enorme. El capital dedicat específicament a secundaris va marcar un rècord de 327.000 milions i, sumant el d’inversors tradicionals i el palanquejament disponible, la capacitat total de compra ronda els 477.000 milions. Tota aquesta demanda ha ajustat els descomptes: el preu mitjà de les carteres es va situar en el 87% del valor liquidatiu, amb les estratègies de buyout cotitzant al 92%. Com més car es compra, menor és el matalàs de seguretat. Aquí la disciplina és clau: comprar barat no garanteix res, però comprar car sí que penalitza.
L’ASSESSORAMENT, LA PEÇA CLAU
I és que, en secundaris, com a la resta de mercats privats, la dispersió de resultats és enorme i la diferència de rendibilitat entre gestors és abismal. Per això, el veritable valor no és només accedir a la classe d’actiu, sinó de quina manera s’incorpora a la cartera. Aquí és on l’assessorament professional esdevé decisiu: decidir quin pes han de tenir els secundaris davant de la inversió en primaris, com es poden combinar tots dos per suavitzar la corba-J, en quines anyades i en quines estratègies es pot entrar i a través de quins gestors es pot fer. L’assessor, a més, dimensiona el compromís d’il·liquiditat que cada inversor pot assumir, planifica el ritme de crides de capital i de distribucions, i encaixa els mercats privats en una estratègia patrimonial coherent i disciplinada. En una classe d’actiu en què els millors gestors solen ser els menys accessibles i en què un error de construcció es paga durant anys, comptar amb un acompanyament professionalitzat marca la diferència entre aprofitar l’oportunitat i quedar atrapat en una posició equivocada.
En definitiva, els secundaris s’han consolidat com una de les peces més dinàmiques dels mercats privats. Ofereixen una entrada més diversificada, amb carteres ja invertides, menys corba-J i una visibilitat sobre els actius que la inversió en primaris no permet. Però, com tota la indústria, no s’expliquen sols: exigeixen professionalització, anàlisi i, sobretot, un bon assessorament que els sàpiga integrar en la cartera de cada inversor. Els 240.000 milions no són només un rècord; són el senyal que una part cada vegada més gran de l’economia real es gestiona, es compra i es ven fora dels mercats cotitzats, i que accedir-hi ben acompanyat és més important que mai.
Article publicat a Funds People el 06/07/26