Quan les probabilitats juguen a favor de l’inversor

I si una de les innovacions més destacades de la inversió moderna fos millorar les probabilitats d’èxit en lloc de predir millor el futur?

Hi ha una premissa profundament arrelada en el món de la inversió: per obtenir més rendibilitat, cal assumir més risc.

Durant dècades, la indústria financera ha construït els seus productes, models i teories al voltant d’aquest principi. En els últims anys hi ha hagut un canvi amb l’entrada dels actius alternatius il·líquids com a diversificadors, és a dir, amb capacitat de millorar el binomi risc-rendibilitat.

No obstant això, hi ha altres eines que aconsegueixen els mateixos objectius d’una manera més flexible, eficient i predictible i que, a més, tenen liquiditat diària. Sorprenentment, són desconegudes per a la banca privada tradicional.

Els fons de pensions, hedge funds i bancs d’inversió més destacats del món fa anys que utilitzen aquestes eines.

Em refereixo a l’univers de les estratègies quantitatives, sistemes d’inversió basats en regles predefinides, que els principals bancs d’inversió ofereixen en format índex i que es construeixen principalment amb derivats.

En els mercats financers hi ha un ampli conjunt d’estratègies quantitatives, conegudes com a Quantitative Investment Strategies (QIS), dissenyades per explotar ineficiències estadístiques, anomalies de comportament o primes de risc persistents. L’objectiu no és endevinar el futur, sinó identificar ineficiències i explotar-les per generar beneficis.

Imagineu-vos entrar en un casino sabent que la probabilitat que surti negre a la ruleta no és del 50 %, sinó del 60 %. No guanyaríeu sempre. Hi continuaria havent pèrdues i ratxes desfavorables, però a mitjà-llarg termini, el resultat serà positiu.

L’essència de moltes estratègies quantitatives consisteix precisament en això: trobar escenaris en què les probabilitats juguin a favor de manera recurrent i aprofitar-los amb disciplina.

Durant anys, aquest tipus de solucions no han estat a l’abast de la banca privada per barreres operatives, reguladores i d’accés que dificultaven la seva incorporació a les carteres. No obstant això, aquesta situació està canviant.

Després d’un profund treball d’anàlisi i selecció, a Creand Wealth Management hem aconseguit accedir a un univers d’inversió extraordinàriament ampli i posar-lo a disposició dels nostres clients mitjançant estructures compatibles amb els serveis tradicionals d’assessorament i gestió. L’objectiu és integrar aquestes capacitats dins les carteres amb una finalitat molt concreta: millorar-ne l’eficiència.

La combinació de gestió patrimonial tradicional amb les estratègies quantitatives permet desenvolupar solucions capaces d’augmentar el potencial de retorn esperat, reduir la volatilitat i suavitzar les caigudes en els moments més adversos del mercat.

Es poden fer servir tant formats clàssics com les notes, com altres de més innovadors; per exemple, els warrants call. Per a molts inversors, una opció call representa únicament una aposta direccional. Però hi ha una altra manera d’entendre-ho: com una eina que permet modificar de forma asimètrica el perfil de risc i rendibilitat d’una cartera.

Dit d’una altra manera i tornant al terreny de les probabilitats, si una opció sobre un índex at the money té una probabilitat implícita d’un 50 % de pagar a venciment, nosaltres pensem que els warrants que incorporem presenten una probabilitat del 80 %, és a dir, no només canvia radicalment el binomi risc-retorn, sinó que ens dona molta més flexibilitat per a la construcció de les carteres.

La recerca de l’asimetria és potser la característica més atractiva de la inversió moderna, encara que, de moment, gran part del mercat la ignora.

La combinació entre coneixement quantitatiu, anàlisi probabilística i experiència en gestió permet construir carteres més robustes i adaptables a l’entorn.

Molts lectors pensaran que obtenir més rendibilitat assumint menys risc no és possible. Tot i que és raonable pensar així, les estratègies QIS qüestionen aquesta relació tradicional entre risc i rendibilitat, i obren un nou món de possibilitats.

La integració entre gestió tradicional, estratègies quantitatives i opcionalitat constitueix una de les evolucions més rellevants que viurà la banca privada durant la propera dècada, de manera que hem de seguir

investigant, desenvolupant i perfeccionant aquestes eines amb un objectiu clar: millorar la rendibilitat potencial de les carteres dels nostres clients reduint, al mateix temps, el risc assumit.

Perquè la inversió mai ha consistit a predir el futur. Ha consistit a prendre decisions en contextos d’incertesa. La diferència és que avui disposem d’eines capaces d’inclinar les probabilitats al nostre favor d’una manera que fa molt poc estava reservada a poques persones.

Article publicat a Funds People el 07.09.26