L’ONCA ofereix a Ordino ‘Planeta fràgil’, una reflexió sobre la natura i memòria històrica
L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), impulsada pel Govern d’Andorra i Creand Fundació, ha presentat aquest dissabte a l’Auditori Nacional d’Ordino el concert Planeta fràgil, una proposta que combina reflexió sobre la natura i memòria històrica. Sota la direcció de Diego Martín-Etxebarría, el programa ha convidat el públic a mirar cap al passat com a via per construir un futur més sostenible, tant des del punt de vista mediambiental com social.
El director ha explicat que, quan va rebre el títol del concert, va optar per una interpretació més àmplia del concepte de fragilitat del planeta. “Vaig pensar què podíem fer per cuidar el nostre planeta i vaig pensar que l’única manera de construir tant la natura com la societat és amb unes arrels fortes”, ha assenyalat Martín-Etxebarría.
A partir d’aquesta idea, Martín-Etxebarría ha seleccionat obres de compositors que van saber mirar enrere per crear llenguatges nous. El programa inclou peces com la Capriol Suite de Peter Warlock, inspirada en les danses renaixentistes; la Suite de Leoš Janáček, vinculada al folklore txec; una obra del jove compositor colombià Nicolás Prada, que combina tradició i modernitat; la Holberg Suite d’Edvard Grieg, que recupera melodies i colors escandinaus; i Crisantemi de Giacomo Puccini, una peça que evoca el cicle de la vida a través de les flors associades al record dels difunts.
Més enllà de la temàtica naturalista, el director ha destacat la importància de preservar la memòria col·lectiva. “El tema és la naturalesa, però jo volia també pensar com podem cuidar-nos entre nosaltres i és no oblidar la història. Perquè puguem evolucionar de manera coherent, no hem d’oblidar el que hem viscut, que de vegades tenim la sensació com si haguéssim esborrat tot el que ha passat, i jo crec que això d’agafar-se una mica a les bones construccions del passat i a partir d’aquests ciments construir una cosa nova, crec que això és el que ens farà arribar a un futur positiu”, ha afirmat.
Una de les singularitats del concert ha estat la seva posada en escena. L’organització ha transformat l’espai habitual de l’Auditori Nacional per situar part del públic sobre el mateix escenari, darrere i als laterals dels músics, deixant completament buida la platea. Aquesta iniciativa s’ha ideat “per crear aquesta sensació de comunitat, aquesta sensació d’estar tots junts en això”, ha detallat el director. La disposició, complementada amb una il·luminació basada en espelmes, ha buscat crear una atmosfera íntima. “En els concerts hi ha com una mena de barrera entre l’orquestra i el públic, per aquest concert ho hem fet tot més íntim i les veles contribueixen a aquesta mena de sopar romàntic”, ha explicat Martín-Etxebarría.
Aquest format també representa un repte pels intèrprets, que actuen amb els espectadors a pocs metres de distància. Tot i això, el director considera que aquesta proximitat permet viure la música d’una manera més intensa. “Això de poder estar pràcticament entre els músics veient com funciona tot és una experiència molt especial” ha destacat. Segons Martín-Etxebarría, aquesta iniciativa contribueix a reduir la distància física i simbòlica que sovint separa la música clàssica del públic, afavorint una experiència més immersiva i compartida.