Després d’un 2024 relativament fàcil, en què els mercats de renda variable van registrar guanys sense retrocessos significatius, el 2025 va ser un any força més complicat, tot i que finalment positiu. Els temors relacionats amb els aranzels, desencadenats pel tristament cèlebre «Dia de l’Alliberament» del president Trump, van provocar una volatilitat extrema a principis del 2025. Tanmateix, les negociacions van restablir la confiança i van alimentar una potent recuperació alcista generalitzada del mercat. Les accions de megacaps, juntament amb la narrativa de la intel·ligència artificial (IA), van liderar el mercat, amb el suport de sòlids resultats empresarials i retallades dels tipus d’interès. A finals d’any, l’S&P 500 havia augmentat un 16,4% i registrava així el tercer any consecutiu amb una rendibilitat percentual de dos dígits.
De cara al 2026, és excessiu esperar un quart any consecutiu de guanys de dos dígits? La reacció inicial de la majoria dels inversors reflectiria molt escepticisme sobre que el mercat ho aconsegueixi per quart any seguit. No obstant això, si tenim en compte els principals motors del mercat, un altre any sòlid sembla més que possible.
El factor clau perquè aquest mercat alcista continuï és també el més bàsic: el creixement dels beneficis empresarials. Segons FactSet, es preveu que els beneficis de l’S&P 500 augmentin un 15% el 2026. Un càlcul senzill indica que no cal una expansió dels múltiples per obtenir guanys de dos dígits; de fet, hi ha cert marge tant per a una decepció en el creixement dels beneficis respecte al consens com per a una lleugera contracció dels múltiples.
El segon catalitzador més important el 2026 és una Reserva Federal més moderada. La Fed va començar a retallar els tipus amb prudència el 2025 i el consens del mercat apunta a dues retallades més el 2026. Amb tot, al maig tindrà lloc un canvi en el lideratge de la institució, ja que finalitza el mandat del president Jerome Powell. El president Trump ha manifestat de manera clara que creu que els tipus d’interès són massa elevats i que nomenarà un president de la Fed que reflecteixi aquesta visió. Tot i que el canvi en la presidència es produirà al maig, és probable que Trump designi el successor de Powell a l’inici del 2026, i els comentaris del nou president podrien començar a tenir un impacte immediat en els mercats.
L’últim trimestre del 2025 va estar marcat per un retrocés en moltes accions relacionades amb la IA. Les preocupacions sobre si s’estava formant una bombolla en aquestes accions i, sobretot, la por que el ritme de construcció de centres de dades s’hagués de frenar per manca de finançament en van ser les principals causes. Si bé algunes accions d’IA semblen haver atret capital especulatiu, les empreses més grans cotitzen amb valoracions raonables, especialment tenint en compte les seves taxes de creixement previstes. El temor pel finançament de futures expansions se centra en OpenAI, una empresa privada. La companyia s’ha compromès amb projectes que suposen un cost total d’1,4 bilions de dòlars durant la pròxima dècada, i alguns inversors consideren que aquesta xifra s’haurà de reduir a mesura que el finançament sigui més escàs. D’altra banda, l’interès per invertir en IA, tant per part del crèdit privat com del capital privat, no ha disminuït. Actualment, OpenAI manté converses per captar 100.000 milions de dòlars mitjançant una combinació d’empreses de capital privat, fons sobirans i Microsoft.
La continuïtat de la narrativa de la IA i una Reserva Federal més moderada són dos catalitzadors potents, però cal mantenir l’atenció en els beneficis empresarials. Aquests seran, per sobre de qualsevol altre factor, els que determinaran en última instància si a finals del 2026 els mercats de renda variable continuaran oferint bones rendibilitats o si, per contra, l’escenari ha canviat.
Tancament de redacció: 7 de gener de 2026