Les principals variables que afectaran els mercats de renda fixa el 2026

Durant el 2025, els mercats han estat molt relaxats i només es va activar una certa volatilitat davant l’anunci de les tarifes comercials de Trump (“dia de l’alliberament”), davant el temor de la desacceleració econòmica, i quan van aparèixer les anomenades “paneroles de crèdit” (terme adoptat pel CEO de JP Morgan, Jamie Dimon), en relació amb els incompliments en el món del crèdit privat —en essència, finançament directe que no es negocia en mercats públics ni sol passar per la banca tradicional—, cosa que afecta principalment empreses petites i mitjanes no cotitzades (Tricolor, First Brands). Tot això ha durat poc temps i, en general, continuen bufant vents de cua per a la renda fixa: elevada demanda i liquiditat (un factor clau), la volatilitat es manté baixa, les empreses presenten uns balanços sanejats, beneficis sòlids i encara una taxa baixa de default.

Per al 2026 hi ha una probabilitat alta que puguem veure un augment de la rendibilitat dels tipus d’interès i una descompressió dels diferencials de crèdit (si bé molt per sota de la mitjana històrica). En tot cas, el carry (la periodificació de la TIR d’adquisició) continuarà oferint un coixí suficient davant de moviments adversos en els preus dels bons.

Quant als tipus d’interès, es preveu més divergència en els principals bancs centrals. Actualment, la situació és la següent: el BoJ apuja tipus, el BCE se sent còmode mantenint-los, i la Fed, que estrenarà nou responsable en substitució de Powell, a proposta de Trump, estarà més enfocada a abaixar els tipus d’interès buscant l’equilibri que li permeti mantenir la seva independència.

El vessant fiscal esdevé el risc clau: és en el dèficit persistent i l’augment del pagament d’interessos del deute, que ja arriba al 2% sobre el PIB a escala mundial, que els inversors posaran la vigilància. A Europa, sobretot, s’espera un rècord d’emissions del govern, però continuarà una gran demanda, vista l’elevada liquiditat existent al mercat.

Per termini, la prima de risc temporal s’hauria d’incrementar i oferir una corba en euros més pronunciada: els temors inflacionaris poden ressorgir amb millors dades macroeconòmiques i que molts països no han presentat plans fiscals clars i creïbles. A això cal afegir-hi el canvi de les pensions holandeses, que passen d’un model de prestació definida a un d’aportació definida, i això farà que venguin bona part del deute que tenen a llarg termini que els permetia cobrir el compromís de la prestació definida (per posar-ho en perspectiva, disposen d’una tinença d’1,6 bn EUR o el 65% dels bons sobirans dels fons de pensions de l’eurozona).

Quant a la renda fixa privada, les valoracions són exigents, però ara mateix això no és un motiu per vendre, ja que les rendibilitats continuen sent atractives i ofereix una volatilitat baixa juntament amb la gran solidesa dels factors tècnics i fonamentals.

Destaquen els bons Investment Grade, en què observem més convergència entre el crèdit i el deute sobirà (fins a 80 companyies de l’eurozona ofereixen rendibilitats inferiors als bons del govern francès). De fet, s’estan convertint en el nou actiu lliure de risc, en aquest cas davant una abundància superior de bons del govern per les emissions netes que s’esperen el 2026.

Els riscos principals en aquest àmbit són la finalització de la flexibilització monetària i un augment dels tipus d’interès. I si pensem en un final de cicle, veuríem més fusions i adquisicions, compres palanquejades, inversió en capital (especialment en IA) i activitats orientades als accionistes. Aquestes actuacions impulsarien un augment de les emissions i un deteriorament gradual de les mètriques creditícies, especialment entre els emissors amb menys qualificació creditícia i els sectors centrats en la IA.

La prioritat haurà de continuar sent la preservació del carry i de la qualitat creditícia de les carteres. Per això és aconsellable més cautela davant la dispersió que s’espera entre IG i els productes de renda fixa amb una Beta més alta (High Yield, mercats emergents, etc.), tot plegat sumat a un major escrutini del crèdit privat.

_{Tancament de redacció: 7 de gener de 2026}