L’economia mundial va demostrar ser més resistent del que s’esperava durant els sis mesos posteriors al “Dia de l’Alliberament”. L’últim conjunt d’indicadors econòmics nord-americans va mostrar un panorama sòlid, amb l’indicador Citi US Surprise mantenint-se amb fermesa a la banda positiva, ja que les dades econòmiques van superar les expectatives de consens. D’altra banda, el creixement de la zona de l’euro ha estat més lent, tot i que hauria de millorar durant el quart trimestre.
Fins ara, l’impacte general dels aranzels ha estat relativament moderat. L’índex de preus de les despeses de consum personal (PCE) dels Estats Units només ha tingut un augment marginal, cosa que significa que, de moment, els consumidors no suporten gran part de la càrrega aranzelària, mentre que les empreses nord-americanes absorbeixen la major part del cost. No obstant això, no totes les empreses es poden permetre afrontar aquests costos indefinidament a mesura que els marges de benefici van erosionant-se, i evidències recents suggereixen que estan repercutint aquestes despeses progressivament. Això donarà lloc eventualment a preus de consum més alts per als béns importats i per als productes fabricats als Estats Units que utilitzen components importats.
Un altre factor que apuntala el sòlid creixement dels Estats Units ha estat el desenvolupament de la intel·ligència artificial, i ara la despesa de capital en aquesta tecnologia n’és el principal motor. Els quatre principals proveïdors de núvol a hiperescala gastaran al voltant de 400.000 milions de dòlars només aquest any. No obstant això, hem de tenir en compte que no tota aquesta inversió econòmica té un impacte directe en el PIB nord-americà. Gran part de la inversió es destina a béns tecnològics importats, que resten del PIB, i les iniciatives per relocalitzar la capacitat de fabricació implicaran un llarg procés de transició. Pel que fa a les perspectives de creixement a llarg termini, la gran pregunta continua sent si la intel·ligència artificial complirà la promesa d’elevats augments de productivitat.
Un signe clar de feblesa ha vingut del mercat laboral, amb la publicació el mes d’agost d’un informe negatiu sobre els llocs de treball al juliol, juntament amb una important revisió de les dades nacionals d’ocupació a 12 mesos fins al març, una xifra que va quedar molt per sota dels nivells que es deduïen dels informes mensuals d’ocupació, observats molt de prop. Aquesta esmena és la més gran registrada i redueix aproximadament a la meitat la xifra de creixement d’1,8 milions de llocs de treball que l’agència havia estimat anteriorment, cosa que reflecteix tant una reducció de la demanda com una oferta de mà d’obra limitada per la immigració. En el futur, els inversors analitzaran a fons les dades laborals per avaluar com evoluciona l’economia.
A l’altra banda de l’Atlàntic, el creixement de la zona de l’euro s’ha mantingut lent, però es manté l’esperança que començarem a percebre l’impacte de l’estímul fiscal durant el quart trimestre. Després d’un retard de més de nou mesos, el Bundestag alemany va aprovar la llei pressupostària del 2025, i el Govern federal finalment es pot embarcar en el seu programa de despeses de defensa i infraestructura. Amb la relaxació del fre del deute alemany, el Govern federal ha guanyat una gran flexibilitat fiscal per als propers anys. Serà important fer un seguiment de les comandes industrials, així com de les xifres financeres del Govern, per avaluar la rapidesa amb què s’implementa l’expansió fiscal. A la banda negativa, la situació política de França continua arrossegant l’economia. Lecornu, el cinquè primer ministre en menys de dos anys, s’enfronta a grans reptes i l’impacte de la incertesa política pesa sobre els consumidors, amb una confiança encara molt baixa.
L’economia mundial navega per un entorn complicat i el resultat depèn de nombrosos factors. Tot i això, seguim creient que l’economia dels Estats Units es desaccelerarà a mesura que es vagi filtrant l’impacte dels aranzels. Serà important fer un seguiment de la inflació i les dades laborals. El tema macroeconòmic clau a la zona de l’euro serà el desplegament de l’estímul pressupostari històric d’Alemanya, encara que persisteixen alguns reptes, com el camí poc clar cap a la consolidació fiscal a França.
Tancament de redacció: 6 d’octubre de 2025