L’actual govern de l’Argentina liderat per Javier Milei ha tingut el suport dels inversors internacionals pràcticament des de la seva investidura, i especialment des que la nova administració va començar a recollir superàvits fiscals uns quants mesos consecutius. Tanmateix, alguna cosa s’ha torçat molt de pressa. De primer, els rumors de corrupció van esquitxar càrrecs d’alt nivell de l’executiu. Però, sobretot, el desenllaç electoral a la província de Buenos Aires –amb una clara derrota de la coalició del govern davant el peronisme– va desembocar en una forta crisi, no tan sols en l’àmbit polític, sinó també en el financer.
Per al mercat, la derrota electoral posava en seriosos dubtes la capacitat del govern d’avançar en la seva agenda econòmica liberal, que requereix un esforç continuat i de mitjà i llarg termini. Això va provocar sortides de capital i una forta pressió en el tipus de canvi, que va arribar a mínims de 1.475 pesos per dòlar. El bo sobirà queia per sota dels 45 centaus i arribava a nivells anteriors a aquest govern, mentre que els índexs d’accions s’esfondraven. Després de setmanes de tensió, ha arribat l’ajuda exterior per donar suport al govern en el seu esforç per sostenir els actius argentins. Sens dubte, el més sonat ha estat el que ve de l’administració dels Estats Units que, a través del seu secretari del Tresor, Scott Bessent, va anunciar ajudes a l’Argentina mitjançant tres mecanismes: una línia swap de monedes de fins a 20.000 milions de dòlars amb el Banc Central; la compra de bons argentins en dòlars, i, potencialment, un crèdit del Fons d’Estabilització Canviària. També el Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament han manifestat la seva intenció d’accelerar les línies d’ajuda a l’Argentina.
Els instruments de mercat internacional van reaccionar molt favorablement a l’expectativa d’aquest suport. Tanmateix, persisteix una certa incertesa sobre les seves condicions i la durada. A més, els mercats domèstics continuen mostrant una gran fragilitat davant una possible intervenció constant en reserves o la necessitat de prendre mesures immediates per controlar la volatilitat.
El 26 d’octubre vinent se celebren les eleccions legislatives de mig mandat. En un mercat tan polaritzat com l’argentí, els esdeveniments polítics marquen la pauta per definir l’apetit inversor en el mitjà termini. Ens sembla prudent esperar aquest desenllaç electoral per veure més clar en quina mesura aquest govern podrà continuar implementant la seva agenda i, per tant, beneficiar-se de fluxos de capital entrants.
Tancament de redacció: 6 d’octubre de 2025