“És difícil fer prediccions, sobretot respecte al futur”. Aquest comentari sovint citat, sovint atribuït a la llegenda del beisbol Yogi Berra, capta perfectament el repte de la predicció, especialment en els àmbits de les finances i l’economia. Enguany, aquest repte és encara més gran.
La política comercial erràtica del president Trump ha causat un nivell d’incertesa extremadament alt. El 2 d’abril va anunciar aranzels recíprocs a més de 180 països i territoris. En resposta, els economistes van rebaixar dràsticament les seves previsions de creixement per al 2025, tot i que només unes setmanes després les van tornar a revisar a l’alça, quan Trump va ajornar aquests impostos.
El veredicte final sobre els aranzels encara no queda clar, però sigui quin sigui el resultat, aquest període de confusió, sens dubte, passarà factura. La inversió empresarial s’està retardant i la confiança dels consumidors s’ha vist afectada. Això s’ha fet evident en els indicadors econòmics basats en el sentiment que reflecteixen opinions i expectatives. Per exemple, la confiança del consumidor ha caigut a nivells no vistos des del 2020, quan la pandèmia de COVID-19 va paralitzar l’economia. De la mateixa manera, l’índex ISM manufacturer ha caigut molt per sota de 50, la qual cosa indica una contracció.
Curiosament, la feblesa observada en les enquestes encara no s’ha detectat en les dades reals, cosa que ha deixat els economistes una mica perplexos. Les dades recents mostren que el mercat laboral no s’està deteriorant i que les pressions inflacionistes són molt més moderades del que es temia. Aquests són els dos indicadors macro que la Reserva Federal està monitorant de prop per mesurar l’impacte econòmic de la guerra comercial.
Llavors, per què hi ha tanta divergència entre les enquestes i les dades reals? Una possible explicació és la reducció de la immigració, conseqüència d’una altra de les accions de Trump, que ha reduït la força laboral. Això ha alleujat la pressió a l’alça sobre la taxa d’atur malgrat la contractació més lenta.
Un altre factor és el temps, ja que els aranzels triguen a fer-se notar en l’economia. Tant les empreses com els consumidors van anticipar les comandes en previsió de pujades de preus i interrupcions de la cadena de subministrament causades pels aranzels. A més, els baixos preus de l’energia han ajudat a mantenir la inflació sota control.
No obstant això, és probable que aquesta anticipació anterior vagi seguida d’un període de recuperació a mesura que els inventaris es vagin reduint i els aranzels entrin en vigor. De fet, els aranzels encara vigents són molt més alts del que la majoria esperava a principis d’any.
La imprevisibilitat es considera àmpliament un enemic d’una economia sana, i les perspectives globals són cada vegada més en perill a mesura que sorgeixen altres riscos. El conflicte a l’Orient Mitjà amenaça d’augmentar els preus de l’energia. Alhora, es preveu que l’anomenat “projecte de llei Big Beautiful” de Trump, que s’està debatent actualment al Senat, només doni un impuls modest al creixement, però que augmenti el dèficit fiscal. Això, al seu torn, comportaria tipus d’interès més alts, un encariment dels costos de préstec tant per al govern com per al sector privat.
Per descomptat, és fàcil imaginar un escenari més optimista: l’administració Trump tanca ràpidament acords comercials mútuament satisfactoris amb tots els socis, la Reserva Federal aconsegueix frenar la inflació mentre manté el creixement, les guerres a l’Orient Mitjà i Ucraïna es resolen i la inversió en IA augmenta i millora la productivitat, amb un impuls del creixement. Seria el clàssic resultat de “tot va bé, si acaba bé”, però potser això és una mica massa il·lusori! Des del nostre punt de vista, els riscos apunten a la baixa i en el millor dels casos, esperem una desacceleració econòmica significativa durant la segona meitat de l’any.
Tancament de redacció: 23 de juny de 2025