Quina és la diferència entre les paraules petroli i cru? Normalment aquestes paraules es fan servir gairebé indistintament, com si fossin sinònims. Però cadascuna té significats diferents. I aquí rau el problema del mercat petrolier actual: hi ha molt més petroli que cru.
Si només es considera el cru, l’equilibri entre l’oferta i la demanda sembla relativament ajustat, per la qual cosa els preus haurien d’estar pujant. Però si s’hi afegeixen tots els altres tipus —els anomenats condensats, els líquids de gas natural i els biocombustibles—, l’equilibri sembla lax, per tant, els preus han baixat. A finals de la dècada de 1990, el cru representava gairebé el 90% del mercat petrolier, i per tant era un bon indicador de l’oferta i la demanda generals. Des de llavors, tanmateix, tres fets han impulsat la contribució d’aquests altres petrolis: l’augment de la producció de biocombustibles, l’augment de la producció de gas natural liquat (GNL) gràcies a la revolució de l’esquist nord-americà, i l’ús d’una llacuna legal per part dels països de l’OPEP per eludir els seus límits de producció autoimposats. El resultat? La participació del cru en el mercat petrolier total ha caigut al 74%.
L’auge de la producció de GNL i de condensats ha anat acompanyat d’un canvi en el creixement de la demanda mundial de petroli precisament cap als productes petroquímics. L’any passat, més de la meitat del creixement del consum mundial de petroli provenia de l’età, el propà i el butà. Aquest any, més del 40% vindrà també dels mateixos tres productes. Aleshores, per què està en auge la producció? És el joc dels trilers de l’OPEP. Quan, a la dècada de 1980, es va introduir el sistema actual de quotes de producció del càrtel, la major part del que extreia el grup era cru.
Avui dia, l’incentiu perquè els països de l’OPEP extreguin líquids no crus és enorme; la seva producció no té límits. Per tant, la majoria de membres han invertit considerablement en instal·lacions per recuperar GNL.
Els països de l’OPEP estan prioritzant el desenvolupament de jaciments de gas rics en líquids en lloc de recórrer al cru com una escapatòria fàcil per eludir les quotes. L’Aràbia Saudita és el país que cal tenir en compte. Si bé el regne va suspendre l’any passat el seu pla d’augmentar la capacitat de producció de cru, ara està desenvolupant un enorme jaciment de gas que produiria una gran quantitat de GNL. Es preveu que el jaciment de Jafurah afegeixi quasi un milió de barrils diaris de líquids addicionals entre el 2025 i el 2030, que podria extreure a voluntat, fora de les quotes del càrtel Dintre de l’aliança més àmplia de l’OPEP+, també extreuen quantitats significatives de GNL i altres líquids, i planegen extreure’n encara més.
A tot això s’hi afegeix la revolució del gas d’esquist nord-americà, que ha inundat el mercat energètic amb GNL. Des dels inicis de l’auge el 2008 fins a l’actualitat, la producció de cru als Estats Units ha augmentat aproximadament un 150%, mentre que la producció de GNL ha augmentat gairebé un 300%. Per entendre la magnitud de l’auge convé classificar la producció de GNL dels Estats Units com si es tractés d’un país. Com a tal, seria el quart productor de petroli del món, superat només per la producció de cru nord-americà i la producció total de petroli de l’Aràbia Saudita i Rússia.
Per calcular els preus del petroli és útil comptar els barrils, però tots.