El 2024 està sent un any difícil per als inversors en les principals monedes locals llatinoamericanes. El real brasiler s’ha depreciat més d’un 11% davant el dòlar en el que portem d’any, i el peso mexicà i el peso colombià un 12% i un 8%, respectivament.
Hi ha diversos factors que expliquen aquest comportament. Aquest cop, el cicle de política monetària ha anat per davant del de les economies més desenvolupades. A Llatinoamèrica es van apujar abans les taxes d’interès per combatre la inflació, i també s’han retallat més de pressa, cosa que ha restat un cert interès als inversors globals. Molts veuen en el terreny polític una altra de les causes. Claudia Sheinbaum va obtenir una majoria més folgada del que es preveia a Mèxic en les últimes eleccions, i s’afegeix a Lula i Petro dins els mandataris que afavoreixen més despesa pública finançada a través d’augments del dèficit.
Un tercer factor, aquest sí relacionat directament amb el mercat de capitals, té a veure amb la crisi de carry trade del ien japonès que vam presenciar a primers d’agost. El Banc del Japó va sorprendre el mercat augmentant la taxa d’interès en 15 punts bàsics, suficients per desencadenar una forta apreciació del ien. Molts inversors, que havien agafat préstecs en iens per invertir en actius de més rendiment, van començar a desfer ràpidament les seves posicions per limitar les pèrdues. El procés de despalanquejament, com sol passar en aquests casos, va amplificar els moviments. Una de les principals destinacions dels inversors de carry trade han estat i són les monedes llatinoamericanes, especialment el peso mexicà i el real brasiler. Les vendes massives en aquestes monedes per desfer les operacions de carry trade van provocar que es depreciessin molt davant el dòlar i altres monedes fortes.
Aquesta debilitat de les monedes locals planteja un dilema als bancs centrals, enmig del cicle de retallada de taxes: continuar retallant i a més ritme que la Reserva Federal per estimular el creixement i l’ocupació, o prendre’s un respir per, entre altres coses, defensar la divisa. Segurament trobarem respostes diferents cas per cas. El Brasil, per exemple, s’ha desmarcat de la resta de la regió i ha optat per la segona opció. Després de retallar la taxa des del 13,75% fins al 10,50%, el Banc Central del Brasil va decidir augmentar la referència en 25 punts bàsics fins al 10,75%.
No hauria de sorprendre, en l’actual entorn de taxes d’interès més baixes i polítiques fiscals expansives, aquesta feblesa de les monedes locals a l’Amèrica Llatina. Per això és fonamental diversificar adequadament el risc en aquest àmbit, encara més per als inversors que tenen exposició permanent en aquests països.
Tancament de redacció: 7 d’octubre de 2024