L’adquisició d’obres d’art ha existit des de fa segles i és una fórmula d’inversió a l’abast de tots els pressupostos. En força ocasions, potser en la majoria, l’adquisició d’una obra d’art es fa només pel gust de tenir-la, col·leccionar-la i gaudir-la. No obstant això, no podem obviar que existeix un públic els moviments del qual s’orienten exclusivament a obtenir-ne rendibilitat. Aquest aspecte de l’art ens porta a considerar quins serien els criteris correctes per invertir d’una manera adequada en art. És necessari saber-ne, d’art? Són vàlids els gustos estètics de manera exclusiva? Quins punts caldria valorar abans de fer una transacció?…
Quan parlem d’art i la seva valoració, sempre hi ha dos condicionants presents; una primera valoració subjectiva sobre l’objecte d’art en qüestió i una altra de més racional o objectiva. Per bé que ja tenim fórmules al mercat que permeten que les obres d’art cotitzin com un actiu financer més, encara queda recorregut en aquest camp. Tanmateix, sí que es disposa de fórmules de valoració vinculades amb un coneixement profund del mercat, que ens poden portar a assolir un import bastant objectiu per a les peces. L’assessorament d’un expert en aquest procés serà de gran importància per conèixer les millors fórmules per fer les transaccions, i també les tendències del mercat. Un professional té la capacitat d’analitzar l’obra des de tots els punts de vista.
Per tant, què cal tenir en consideració per fer una inversió correcta? En primer lloc, cal destacar que l’art no és una inversió exempta de riscos i, quan el seu objectiu no és només el seu gaudi estètic, serà necessari analitzar els factors de risc que es podrien presentar en aquest tipus de transaccions. A tall d’exemple, entre els possibles riscos podríem trobar el pagament d’un preu excessivament elevat, la tendència futura del mercat o fins i tot la falsificació de la peça.
Quines peces es poden considerar de més interès quan l’objectiu és obtenir-ne rendibilitat? Sembla que quan l’objectiu és obtenir rendibilitat per una revaloració, optar per artistes novells sense una trajectòria reconeguda, mentre esperem que s’esdevingui l’augment de valor amb el pas dels anys, podria resultar tot un encert. D’altra banda, peces de més valor d’artistes amb certa trajectòria podrien tenir millor moviment en mercats de cessió o lloguer en auge.
No obstant això, com si es tractés d’una cartera financera, no sembla recomanable concentrar tota la inversió en el mateix valor; o, més ben dit, en el mateix art. Fer una diversificació a partir de tipus d’art, períodes, estils o artistes seria d’una consideració rellevant.
Un altre dels factors importants que caldrà tenir en compte, igual que en qualsevol altre tipus d’inversió, serà la fiscalitat derivada de l’adquisició de les peces, així com de la seva futura transmissió o generació de rendes. Sens dubte, podria tenir implicacions d’índole internacional. No podem descartar la interacció dels mercats de l’art d’altres països, no només per l’adquisició de les obres, sinó per la cessió o transmissió d’aquestes.
Analitzar l’accés a beneficis fiscals, tant per la seva tinença com per la transmissió, pot fer inclinar la balança cap a un tipus d’obra o un altre, tenint en compte la valoració, l’antiguitat o la certificació i també el fet de mantenir-les per al gaudi personal o cedir-les per a un gaudi col·lectiu. Una fiscalitat favorable contribuirà a obtenir més rendibilitat sobre aquestes peces, per la qual cosa una anàlisi en aquest sentit resultarà apropiat per fer la valoració d’algunes peces.
En resum, la inversió en art guiada per un expert amb coneixements del mercat, les tendències, les transaccions i la fiscalitat resultarà crucial perquè la inversió resulti un èxit, independentment de la motivació que ens hagi portat a invertir.
Artículo publicado en Rankia 31.05.2024