El tipus de canvi entre l’euro i el dòlar (EUR/USD) va sortir del rang de cotització en què s’havia mogut des de principis d’any a finals de setembre i va caure amb força, ja que diversos factors macroeconòmics adversos van pressionar a la baixa la moneda única.
Els preus de l’energia han continuat augmentant, sense que es vegi encara cap sortida al conflicte amb l’Iran. No només l’estret d’Ormuz continua pràcticament tancat, sinó que els rebels houthis també han atacat les rutes alternatives de transport de petroli de l’Aràbia Saudita. Com a resultat, el preu del cru ha tornat a superar els 100 dòlars per barril. Els consumidors i les empreses europeus estan patint de ple l’impacte d’aquest augment desmesurat dels costos de l’energia, cosa que podria posar en risc el creixement econòmic de la regió.
Davant la persistència de les pressions inflacionistes, el Banc Central Europeu va tornar a apujar els tipus d’interès al setembre i va mantenir una postura clarament restrictiva. Tot i que uns tipus d’interès més elevats normalment afavoririen l’euro, una Reserva Federal més restrictiva del que s’esperava va permetre que el dòlar s’enfortís amb força davant de la majoria de les principals divises.
A aquests factors s’hi afegeixen les incerteses polítiques dels principals països de la zona euro. La coalició de centredreta d’Alemanya, liderada pel canceller Friedrich Merz, afronta una impopularitat sense precedents, acompanyada de derrotes importants en les eleccions regionals. Alhora, França afronta una greu crisi pressupostària en un Parlament fragmentat i inestable, on els governs successius no han aconseguit aprovar mesures d’austeritat en un context de deute públic rècord i nombroses protestes internes.
En definitiva, el tipus de canvi entre l’euro i el dòlar (EUR/USD) reflecteix la fortalesa econòmica relativa, els diferencials de tipus d’interès i l’estabilitat política dels Estats Units i de la zona euro. A curt termini, els EUA tenen clarament l’avantatge.
Date of report: October 9th of 2026